Advertiment: Si és norma que escrigui amb franquesa, en aquest cas la franquesa, essent la mateixa, podria ser percebuda com a impertinència, però, com deia aquell, "perdoneu, però algú (i no dec ser ni el primer ni l'únic) ho havia de dir".
Fa anys, en moltes manifestacions o actes catalanistes o sobiranistes, no era estrany que algú o altre (individu o grup més o menys "organitzat") comencés a cridar allò de "boti, boti, boti, espanyol el qui no boti", val a dir que amb resultats diversos. Si el context era més "combatiu-reivindicatiu", com algunes manifestacions de l'11 de Setembre (de pl. Catalunya, o pl. Urquinaona, al Monument a en Rafael Casanova) en etapes no gaire unitàries ni majoritàries, el crit podia esdevenir prou estès i durador; però si el context era més "cívico-afirmatiu", com, per exemple, en la manifestació del 18 de febrer de 2006 (de pl. Espanya a pl. Catalunya), convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir, i amb una multitudinària assistència, aleshores el seguiment del crit era, per dir-ho clar, escàs i breu (entre la ciutadania, no em refereixo a un "grup-grupet-grupuscle")
Ho confesso: alguna vegada m'hi havia afegit; i també afirmo: sempre amb una incomoditat interna.
Des d'aleshores (sembla que faci molt), han passat moltes coses, i alguns sembla que hagin quedat reressagats. Fa uns dies, a la pl Sant Jaume [vegeu l'entrada al bloc de 30 de setembre], vaig tornar a sentir al meu voltant, o en algun focus més llunyà de la concentració, aquell "boti, boti, boti, ..." ... Ui! ... val a dir també que sense arribar a ser un crit intens ni general; però sempre hi ha qui "hi cau de quatre potes" (jo ja me n'he confessat), i penso que seria molt perjudicial que s'anés repetint i encomanant.
I ara ve l'escomesa.
Ei, els del "boti"!, que "això està ja superat", que "no som al mateix lloc ni al mateix temps", que "pertany a la prehistòria del sobiranisme", que "això ho feia l'home/dona (homo catalanistus) de les cavernes clandestines", que "hem evolucionat", que "el catalanisme sobiranista s'ha fet gran", que "l'independentisme és positiu: SÍ (no negatiu: no)", que ... etc.
I és que no ha de costar gaire adonar-se que a la pl. Sant Jaume ... i al reguitzell de grans mobilitzacions d'uns anys ençà: "Som una Nació. Nosaltres Decidim", i "Catalunya. Nou Estat d'Europa", i "Via Catalana 2013", i "'V'ia 2014" ... també hi ha persones de sentiment espanyol, i, per a aquestes, no ha de fer gaire gràcia sentir segons què ... PERSONES QUE VOLEN UN PAÍS NOU I UN ESTAT SOBIRÀ!, conciutadans catalans COM TOTS!... Perquè el sentiment personal espanyol, per origen propi o familiar o el que sigui, NO ÉS INCOMPATIBLE AMB EL SENTIMENT CATALÀ!, i és d'una inconsciència preocupant, si no d'una mala educació blasmable, menystenir ningú.
I és que encara ha de costar menys adonar-se que la Catalunya més lliure, més justa, més pròspera, més democràtica, LA FAREM ENTRE TOTS I AMB ELS VOTS DE TOTS.
Crec que m'he fet entendre (que és del que es tractava), i confio que el missatge hagi arribat, Oi!? ... doncs, el que escau és (o alguna cosa així) ...
VOTI, VOTI, VOTI, BENVINGUT EL QUI VOTI !
VOTI, VOTI, VOTI, BENVINGUT EL QUI VOTI !