UNA ALTRA "VISIÓ" DE L'ENDEMÀ DE LES ELECCIONS ("PLEBISCITÀRIES") ...

[vegeu l'entrada "UNA 'VISIÓ' DEL DIA DE LES ELECCIONS ("PLEBISCITÀRIES") ..." - 14/11/14]

A més de l'embolic de si "eleccions-sí" / "eleccions-no", etc., i de si "candidatura-conjunta" / "candidatura-no-conjunta", encara ens podem trobar ficats en un embolic encara més gran. Perquè, quan ens hauríem d'estar fixant en si les enquestes són favorables o cada vegada més (o igual, o menys) favorables a la independència, som tan "rarets" (sí, fem coses, per bé i per mal, que no fan enlloc més del món), que estem encantats (i embolicats) amb uns sondejos (!) de si "A" o "B" guanyarà o no les eleccions (Plebiscitàries!).

Però si encara NO HEM GUANYAT LA INDEPENDÈNCIA, NO TENIM UN ESTAT! (i ja ens en disputem l' "herència", quan la "dependència (d'un altre estat) encara no és difunta"). Sí, com tots semblaria (o no) que volem, que Catalunya esdevingui un estat independent, quan ho sigui, i, encara, quan ens haguem donat una constitució, aleshores ja competiran per qui és president de la república catalana, o el que sigui.

Clar, ens deixem empantanegar en quelcom que, certament, té "requesta", i prou que ho engreixen els "mitjans" (amb la potencial audiència pel "morbo" d'un "reality"). Si "B" guanya "A" a les eleccions, sens dubte té interès noticiable, igual que si "A" torna a guanyar les eleccions, sens dubte també té interès noticiable ... Però!

Doncs, mireu, resulta que HE TINGUT UNA ALTRA "VISIÓ", DE L'ENDEMÀ DE LES ELECCIONS:

Vaig al quiosc a comprar els diaris (i/o em connecto i els llegeixo digitals) i, Ai las!, em trobo dues "col·leccions" de diaris del dia, amb titulars diferents, i, Ai las!, no sé (en la "visió") quins poden ser (podran ser) els autèntics de l'endemà de les eleccions ...

En una col·lecció de diaris, els titulars són del tipus

• " 'A' GUANYA LES ELECCIONS"
• " 'B' GUANYA LES ELECCIONS" ... o
• " 'A' / 'B' SUPERA 'B' / 'A' " ... "L'ELECTORAT PREMIA / CASTIGA 'A' / 'B' " ... o similars

fins aquí diaris i titulars d'unes ELECCIONS "NORMALS" ...

[afegitó: per a més "inri", durant la nit he tingut un "malson", en el que veia, a les seus electorals dels partits, uns celebrant la victòria i els altres decebuts per la derrota ... entre "A" i "B" (!?) ... Quina vergonya tots plegats!]

Però, si és que no s'adonen que són unes ELECCIONS "ESPECIALS" ..., i, Què veig!? ...

Hi ha una altra col·lecció completa de diaris, i els titulars són d'un sol tipus ...

• "GUANYA LA INDEPENDÈNCIA"

i la gent, homes i dones, grans i joves, pobres i rics, d'orígens i llengües diverses, sense distinció ni exclusió d'ideologia social ... FAN CUA (al quiosc, o a la xarxa), I S'ASSABENTEN AMB IL·LUSIÓ DE LA BONA NOVA ...

Però, serà (només) que "He tingut un altre dream" !?

Addenda (reitero): Algú podria, amb exquisida i rigorosa competència i imparcialitat, fer un estudi tècnicament tan fiable com sigui possible, de COM ES POT OBTENIR EL MAJOR NOMBRE D'ESCONS INDEPENDENTISTES ! ?

ESPANYOLITAT // . . . SENTIR-SE ESPANYOL I NO RENEGAR-NE - [ 1 ]

# Encetant un cicle, o sèrie, d'entrades, dedicades a tractar l'espanyolitat, en diversos aspectes, el sentit, les variants, les seves implicacions, per a entendre el seu capteniment social i polític, sobretot en el context actual, i per a desvetllar i facilitar una reflexió i una elaboració personal, per part del qui se'n sent (però també per part de qui no), en relació amb la identitat nacional catalana i l'aspiració a que la nació catalana esdevingui un estat sobirà.

# Entrades hom pensa que eventualment, o especialment, adients o indicades per a entorns de ciutadans catalans (!) d'origen personal o familiar en terres espanyoles; se'n permet, fins i tot se'n suggereix, la difusió envers i en aquests entorns, per vies i suports diversos, i sigui de forma individual o associativa. SEMPRE AMB TOTAL RESPECTE A L'ALTRE.

=  =  =  =  =  =  =

L'espanyolitat, que no s'ha de confondre amb l' "espanyolisme", s'entén com el sentiment d'identificació d'una persona (o un conjunt d'elles) amb Espanya; el primer que s'ha de fer notar, és que aquesta identificació s'ha d'entendre, també, tenint un sentit nacional, alhora que entenent que això està relacionat, igualment, amb el sentit de que Espanya és una nació. I ho és, una nació, i no seré jo qui ho negui [quan un hom empra la primera persona, ho fa corroborant la seva autoria]; naturalment, en tant que concepte i en tant la seva aplicació, és susceptible de significats i usos al mateix temps opinables.

De tant en tant, en diversos contextos o situacions, algun ciutadà diu, per exemple, "(es que) soy español", o "me siento español", o, per exemple, també "(amo a Catalunya pero) no quiero reunciar a ser andaluza", etc. Possiblement hi ha un cert nombre de ciutadans que, a propòsit del que ha Catalunya n'hem dit la "transició nacional cap a l'estat propi", o el "procés sobiranista", etc., i en una conversa perfectament normal (no cal, per descomptat, que siguin interpel·lats sobre allò, o que se'ls en demani la seva posició), doncs que espontàniament s'expressin d'aquella manera.

Res a dir al respecte!, i, És que hi ha algú que pugui dir-li a un altre, i ja no diguem imposar-li, el que ha de sentir-se?, És que es pot dir a algú que renunciï a la terra d'origen? ... No! ... És honorable, i el contrari no ho seria, no renegar dels orígens personals o familiars de cadascú!

A més, a Catalunya, mai no s'ha demanat a ningú que renunciï a sentir-se espanyol, o andalús, o extremeny, o murcià, o castellà, o gallec, etc., etc., ... (si algú alguna vegada ho hagués fet, o ho fes, escau assegurar que un individu energumen o maleducat, el pot haver sense distinció de raça, de sexe, origen, llengua, formació ... i fins i tot religió).

Hem d'afirmar i afirmem que ningú no és exclòs de formar part de Catalunya, ni de ser cridat a construir entre tots un país i una societat catalana millor.

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -

La españolidad, que no se ha de confundir con el "españolismo", se entiende como el sentimiento de identificación de una persona (o un conjunto de ellas) con España; lo primero que ha de hacerse notar, es que esta identificación se ha de entender, también, teniendo un sentido nacional, a la vez que entendiendo que esto está relacionado, igualmente, con el sentido de que España es una nación. Y lo es, una nación, y no seré yo quién lo niegue [cuando uno utiliza la primera persona, lo hace corroborando su autoría]; naturalmente, en tanto que concepto y en tanto su aplicación, es susceptible de significados y usos al mismo tiempo opinables.

De vez en cuando, en diversos contextos o situaciones, algún ciudadano dice, por ejemplo, "(es que) soy español", o "me siento español", o, por ejemplo, también, "(amo a Catalunya pero) no quiero renunciar a ser andaluza", etc.. Posiblemente hay un cierto número de ciudadanos que, a propósito de lo que en Catalunya se ha venido en llamar la "transició nacional cap a l'estat propi", o el "procés sobiranista", etc., y en una conversación perfectamente normal (no hace falta, por descontado, que sean interpelados sobre ello, o que se les demande su posición), pues que espontáneamente se expresen de aquella manera.

¡Nada hay que decir al respecto!, y, ¿Es que hay alguien que puede decirle a otro, y ya no digamos imponerle, lo que se debe sentir?, ¿Es que se puede pedir a alguien que renuncie a la tierra de origen? ... ¡No! ... ¡Es honroso, y lo contrario no lo seria, no renegar de los orígenes personales o familiares da cada cual!

Además, en Catalunya, nunca se ha pedido a nadie que renuncie a sentirse español, o andaluz, o extremeño, o murciano, o castellano, o gallego, etc., etc., ... (si alguien alguna vez lo hubiera hecho, o lo hiciese, cabe asegurar que un individuo energúmeno o maleducado, lo puede haber sin distinción de raza, sexo, origen, lengua, formación ... e incluso religión).

Debemos afirmar y afirmamos que nadie está excluido de formar parte de Catalunya, ni de ser llamado a construir entre todos un país i una sociedad catalana mejor.

=  =  =  =  =  =  =

[Reconeixement a l'entitat SÚMATE (www.sumate.cat) "Asociación de ciudadanos catalanes con orígenes en el resto de España, que ni renunciamos a nuestra identidad, ni a decidir nuestro futuro. Por eso queremos, juntos, construir un nuevo país."]