dimecres, 14 de gener del 2015

E U R E K A !   [gr. ant.: héurēka (aprox. ca.: "Ja ho tinc!")]

Després de molt reflexionar (segurament com molts, i amb l'ajuda d'altres que hi han aportat, i hi aporten, també les seves reflexions) sobre la situació política, i entre les forces polítiques (i poc o molt també les entitats sobiranistes), pel que fa a l'estat actual i venidor del "procés", crec haver arribat a una conclusió, sempre personal i opinable, i, a més, haver trobat una manera (si ningú més no ho ha dit així abans) d'enunciar-ho, i és el que exposo a continuació.
  • Hi ha militants (i cal suposar simpatitzants) d'ERC que, encara que els sàpiga greu, se'ls refreda poc o molt la voluntat independentista, si la perspectiva o el resultat és que en Mas ho lidera clarament i s'assoleix encapçalat per ell (vaja, que se'ls remouen els budells, o el que sigui).
  • (ídem) Hi ha militants (i cal suposar simpatitzants) de CDC que, encara que els sàpiga greu, se'ls refreda poc o molt la voluntat independentista, si la perspectiva o el resultat és que en Junqueras ho lidera clarament i s'assoleix encapçalat per ell (vaja, que se'ls remouen els budells, o el que sigui).
Hom podria dir-ho amb altres expressions variants, com que una determinada perspectiva, "apaivaga", "interfereix", "neutralitza", poc o molt, la principal voluntat. I goso dir que si és així, és que la INDEPENDÈNCIA de Catalunya no és "el més important" per a qui sigui.

SOLS ESCAU UN AFEGITÓ, i és que considero que convé molt que cadascú (dels eventuals o potencials "implicats" o "afectats") faci una personal i conscient introspecció, profunda i si cal en el pre-conscient (No és gens fàcil!), sobre si li és aplicable això (en alguna de les dues variants).

SI PASSA AIXÒ, AQUEST ÉS EL PROBLEMA DE FONS, I CAL SUPERAR-HO, i no entro, ni vull entrar, en si n'hi ha més d'uns que dels altres.

És el que penso i així ho comparteixo; gràcies.