Sí: el President Artur Mas, el cap de l'oposició Oriol Junqueras, i els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep M. Vila d'Abadal, respectivament (fixeu-vos que als primers no els esmento en relació amb els seus respectius partits) ... HO HAN FET!
S'ha restaurat la unitat, s'ha refet l'esperit de consens, es reprèn la dinàmica de treball conjunt, etc., etc., etc. ... TOT POSITIU! (i molt necessari) ... Això per part dels principals partits, CDC i ERC (ara sí que els esmento), sobiranistes, i obert a les altres forces polítiques a favor de decidir lliurement, pacíficament, democràticament que Catalunya, com a nació, sigui sobirana i esdevingui un estat independent, i tot plegat amb l'inestimable suport de les principals, també, associacions sobiranistes, i de totes les altres entitats, molt nombroses i diverses, que arreu del país s'hi adhereixen.
Hi ha molta feina a fer, i la primera i permanent és no recaure en els errors de les darreres setmanes; diria que els primers que se n'adonen, i que en surten escarmentats, són aquells principals actors de l'acord, però afegiria, i potser escara és més important, que tots, tothom, especialment aquells que siguin militants, i també simpatitzants (tal com esmentava en una entrada anterior del bloc), i, perquè no, els ciutadans en general, no caiguem igualment en el mateix error de no posar per davant de tot, si no únicament, l'objectiu col·lectiu, nacional i social, de la independència de Catalunya (i no les "fílies" i les "fòbies" polítiques, ideològiques malenteses, i no cal dir de partit).
Vaja, que, si puc fer-ho, exhorto tots plegats (començant per mi) en el que escaigui, a REPRIMIR qualsevol temptació o indici de qualsevol acció o omissió, que pugui generar, o recaure-hi, una desunió d'objectius i d'operatius envers l'assoliment de la llibertat nacional, i si és possible, encara millor, SUBLIMAR qualsevol complex o conflicte que puguem tenir, o emergir-hi, en cadascú o entre uns i altres (en termes diguem-ne "psicològics", fins i tot "psicoanalítics", tot plegat ben humà).
I és que la independència la farem amb el cervell, amb un capteniment racional (més que amb el cor, però també amb aquest, pel natural component emocional), però no deixant-nos dur per les freixures (com també apuntava en l'altra entrada del bloc). Ser i actuar reactivament amb el que "ens surt" possiblement dóna una
satisfacció immediata, tot i que efímera, i, sobretot, normalment no és gens
productiu; en canvi ser i fer proactivament amb el que "hem pensat"
estratègicament i tàcticament, potser sí que és més "avorrit", però
habitualment té més opcions d'èxit ... I això és el que volem, Oi!?
Igualment, si diem que és clau "ampliar la base social", doncs fer-ho deu començar per atraure, si més no no repel·lir, aquells que, i em refereixo específicament a grups ideològics i forces polítiques, poden estar més a prop de sumar-se a una majoria social a favor de la independència (per exemple, envers UDC, igual que envers ICV, etc., en que molts dels seus ja ho estan a favor), si no, no seríem coherents; perquè l'independentisme ha de ser, i els independentistes hem de ser, intel·ligentment
seductors, no integristament inquisidors ("tu ets dolent, a l'infern").
O sigui, que com que l'Artur (en Mas) i l'Oriol (en Junqueras), per dir-los així planerament pel seu nom, i perquè així els interpel·lem sense formalismes, com que se'n deuen haver adonat de què és "jugar amb foc", doncs que no hi tornin, i en endavant, apa, vinga ... T O T S A S U M A A A A A R !
O sigui, que com que l'Artur (en Mas) i l'Oriol (en Junqueras), per dir-los així planerament pel seu nom, i perquè així els interpel·lem sense formalismes, com que se'n deuen haver adonat de què és "jugar amb foc", doncs que no hi tornin, i en endavant, apa, vinga ... T O T S A S U M A A A A A R !