“LA GÀBIA DELS GOSSOS”
“Un amo té uns gossos tancats
en una gàbia no gaire espaiosa; no els dóna de menjar ni de beure el que
seria adient, ni estan ben aixoplugats. Amb el temps, i poc o molt de
pressa, l’amo va desplaçant les tanques de barrots de la gàbia,
reduint-ne progressivament la superfície, i va escatimant als gossos
també cada vegada més el pinso i l’aigua, i els va enretirant un
paravent o un tendal que els resguarda.
Primer, això
potser no els fa molt d’efecte als animals, però a partir d’un cert
moment les condicions van esdevenint més desavinents i els gossos ho
pateixen, i a partir d’un cert punt d’estretor de l’espai disponible i
de l’escassetat de les provisions i dels efectes de la intempèrie, es
van tornant cada cop més inquiets, més irritables. Però l’amo ha
continuat la seva operació, i ha anat fent que la gàbia ja sigui molt
petita per als animals que hi han d’estar, que les racions ja siguin de
gana i de set, i que el fred i la calor siguin quasi insuportables.
Aleshores,
els gossos, sota unes condicions tan adverses per a la supervivència,
amb frecs i topant constantment, havent de disputar-se el poc menjar i
beure, amb totes les incomoditats, i amb totes les incerteses, van
esdevenint cada vegada més agressius, hostils els uns vers els altres;
ja no conviuen, ja no comparteixen, ja no es relacionen, ja no es
toleren, no se’n deixen passar ni una, van cadascú a la seva, es
trepitgen, es borden mals lladrucs entre ells ... Finalment, es
mosseguen els uns als altres.
Mentrestant, l’amo, pervers
en la seva acció i intenció, gaudeix grollerament de l’espectable, de
la seva obra; els gossos s’anihilen dins la gàbia, o, desesperats, no ja
ni sols per les condicions objectives, sinó per la situació
d’inseguretat, acaben demanant, pidolant, una mica de resguard, una
engruna d’aliment i una gota de líquid, uns centímetres més d’espai, A
la gàbia!, i L’amo triomfa!”
Al·legoria d’interpretació
lliure (òbviament l'analogia dels gossos és a efectes narratius i sense
cap transposició a altres éssers). Opinió personal: Estem començant a
mossegar-nos els uns als altres (això també és una figura retòrica; i
si ens fem mal, continuarem a la gàbia, i l'amo content).
[escrit propi sobre un tema (el dels canvis psicosocials sota situacions d'estrès) probablement no original (en etologia)]