Estava rumiant sobre com ha anat la relació de Catalunya amb l'Estat Espanyol (podria dir també Espanya, però en aquest sentit no és estrictament el mateix), com les han gastat ("ells"), i com ens ha anat (a "nosaltres").
I els temps recents, i els que corren, i els que estan a venir, fan pensar una sèrie de coses. Per exemple, i d'entrada, que l'Estat Espanyol ha fracassat històricament, sempre i cada vegada, en modernitzar-se, realment i essencialment, no en si abans hom "anava en carro" i ara hom pot "anar en AVE" (Ostres!, també en això "spain is diferent", però en senyal d'ostentació, "más que nadie", i és clar d'ineficiència, però "ya no tiene marcha atrás" ... i "alguien lo pagará") ... vaja, com més ho mires, més comproves quin és el tarannà tradicional i secular espanyol, i que, No volen canviar!.
Per això, ara és l’hora, el dia, la setmana, el mes, l’any 2015 (!) per a ENTRE TOTS i PER A TOTS constituir un estat sobirà per a construir un país millor.
Un estat del segles XXI, de la nova era social del món i la humanitat!, no en l’estat del que fins ara formem part, del segle XIX (com a mínim), com ho ha tornat a demostrar, i cada dia que passa més.
Una altra cosa que dóna per a pensar-hi, i preocupar-se'n, molt, és les creixents trifulgues “dreta”-“esquerra” en el marc polític espanyol i, atenció, en paràmetres polítics espanyols, d'un contingut i d'un estil, (in)dignes de fa cent anys (!), amb una demagògia, un cabdillisme, un populisme (i un "lerrouxisme"), que són un insult al sentit comú de la gent, a la intel·ligència de la reflexió, a la seriositat de l'actuació, etc., en definitiva, un ENGANY als ciutadans, especialment als més vulnerables (i potser per això, però no s'ha de generalitzar, més dissortadament "aptes" per caure-hi), i, encara més atenció, amb les conseqüències que van tenir (i no és brandar espectres, és revisar la història).
Sempre, això sí, havent Catalunya de sacrificar els seus drets nacionals naturals, i en conseqüència haver la societat catalana de suportar-ne les feixugues càrregues subsegüents (com la darrera vegada amb la transició, en que les esquerres espanyoles, i alguna catalana, que reconeixien el dret a l’autodeterminació, suposo que per a engatussar-nos, i després “de lo dicho nada”, naturalment ja no dic les dretes que ni això). I havent de tirar endavant a "peu coix i una mà lligada a l'esquena" per a sobreviure com a llengua, cultura, estructura econòmica, serveis socials, etc.
I encara més, la història també demostra com Catalunya ha estat arrossegada per dinàmiques destructives d’abast general, a partir de règims (siguin monarquia o república) i governs (siguin de dretes o d'esquerres) de l'Estat Espanyol, tot i que també amb algun grau de "seguidisme" (santa innocència, o no-santa consciència) de grups o partits catalans, més o menys per obediència a partits espanyols o per ignorància pròpia (que ja és dir).
Tot, per sempre també, Catalunya i la societat catalana (Ei, tots eh, que aquí "paguem" tots i "cobrem" tots!), tornar a ser negada i vilipendiada; ja no compta si votes Calvo-Sotelo per a President del Govern Espanyol, l'endemà del 23F, per a reforçar la democràcia espanyola, tot i el seu programa de regressió autonòmica, amb la LOAPA posterior d'UCD i PSOE (per cert, tractant-se d'això, i com a "premi", el Rei d'Espanya al dia següent convoca una cimera de partits ... sense CiU ni PNB, i els altres callen), ja no compta si salves la governabilitat de l'Estat en moments clau (en relació, per exemple, amb Europa), donant suport a les polítiques generals d'UCD, PSOE, PP o qui sigui, en situacions crítiques de descrèdit d'uns o altres, ja no compta si l'europeisme català modern i modernitzador (recordem allò espanyol de "Santiago y cierra Espanya") facilita l'entrada a la Unió Europea o l'adopció de l'euro, o, tantes i tantes altres vegades que des de Catalunya s'ha prioritzat l'Estat Espanyol ... a sí, perquè Catalunya pensava que si l'estat s'ensorrava, o quedava fora d'Europa, això seria dolent per a ella ... Ui, quin egoisme, quin maquiavelisme!? ;-) ... Això, era la "tercera via", intentada del dret i del revés, en els darrers 150 anys, amb el resultat per tots conegut: sentència del Tribunal Constitucional, i tot el que se n'ha derivat, I amb el que ens amenacen!.
Corol·lari: no deixen anar la “mamella”, però, a més, la mosseguen. Psicoanàlisi pur: fase oral destructiva, també anomenada “sàdica”, en el model Freud-Abraham, mooolt primitiva ... i, ja posats, clar que a l’altra banda potser hi havia hagut una actitud “masoquista” ... però, Sabeu quina és la gràcia més gran de tot el “procés”? ... DONCS QUE ENS N’HEM ADONAT I ENS HEM CANSAT DE SER “MASSOQUES”, VISCA!.
Ara , nosaltres SÍ QUE PODEM (primera persona del plural del present d’indicatiu del verb “poder”)!