NO ENS DEIXEM ARRABASSAR EL RELAT DE LA LEGALITAT !
La llei de consultes no referendàries del Parlament de Catalunya, i, d'acord amb ella, el decret de convocatòria de la consulta del 9N de la Presidència de la Generalitat, SÓN LEGALS! ... SÓN ESTATUTÀRIAMENT I CONSTITUCIONALMENT LEGALS!
Fa temps que es parla de que la consulta als ciutadans sobre el futur polític de Catalunya, ha de ser legal; i des dels poders de l'Estat Espanyol, també de fa temps s'ha anat dient que no seria, no serà, no és legal, o el que és el mateix, que seria, serà, és "il·legal", i a còpia de dir-ho, i repetir-ho, des de totes les instàncies i els mitjans de que disposen, s'ha instal·lat en l'atmosfera política i mediàtica, i fins i tot social, catalana, aquesta noció d' "il·legalitat". I així, resulta que la voluntat molt majoritària dels ciutadans de Catalunya de votar, es troba entrebancada en, se suposa, haver-se de defensar de l'acusació de voler fer res, presumptament, "il·legal".
O sigui que, si volem votar, si realitzem la consulta, si el 9N anem a emetre el vot, estarem fent quelcom "il·legal"; jo (dispenseu que, en aquest cas, m'esmenti primer), tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells, si vaig, vas, va, anem, aneu, van a votar, estaré, estaràs, estarà, estarem, estareu, estaran cometent una "il·legalitat" ... Ah!, i resulta, segons sembla, que per als poder espanyols, de votar
"res de res", ni la consulta legalment convocada, ni cap altra votació més o menys anàloga:
"El portavoz del PP en el Congreso, Alfonso Alonso, ha asegurado que el Gobierno establecerá todas las garantias legales para que el 9 de noviembre en Cataluña 'no se pueda realitzar un referéndum ni nada parecido a eso'" [la negreta és de la font: diari ABC (referit a una entrevista a RNE].
PROU!
La Constitució Espanyola no impedeix que qualsevol vulgui el
que sigui (per exemple la independència de Catalunya), i, no cal dir,
no impedeix poder demanar l'opinió (Consultar!) dels ciutadans sobre qualsevol tema
(també allò, recordant que la consulta és consultiva, no vinculant); o sigui que, el fet que "el Govern de Catalunya faci una consulta per
saber l'opinió dels ciutadans sobre si preferirien una forma d'estatus político-institucional o
una altra", és plenament constitucional, al marge de si el que es
consulta, i un seu hipotètic resultat, coincideix o no amb el que digui la
constitució.
La Generalitat té la potestat, i la competència, de la iniciativa política institucional en tots els àmbits que puguin concernir Catalunya i els seus ciutadans; fixem-nos que hom diu "(prendre una) iniciativa", i mitjançant vies que respectin els principis d'exercici pacífic i lliure de la democràcia, això sí, fent abstracció d'un determinat i eventual "resultat (de la iniciativa)". I què s'ha de fer, si no, pel mateix imperatiu de respecte democràtic, que SABER L'OPINIÓ fefaent (no com en una "enquesta") dels esmentats ciutadans!!.
I això és, en primer lloc, allò pel qual el Parlament de Catalunya, en l'ús de les seves potestats, i competències, ha aprovat la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana (!), i, en segon lloc, pel qual el President de Catalunya, en el mateix ús en aplicació d'aquesta llei (!), ha emès el Decret de convocatòria de la Consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya.
ÉS AIXÒ!
La Generalitat CONSULTA L'OPINIÓ (a més, sols consultiva) dels ciutadans de Catalunya, en relació amb una eventual (puix no és vinculant) iniciativa, d'adreçar a les institucions de l'Estat Espanyol (Regne d'Espanya) una proposta per a negociar un o altre estatus político-institucional (segons el resultat de la consulta).
Però si volen, i sembla que volen, Ho impediran! ... Perquè el que passa és que tenint el poder, "poden fer el que vulguin" (naturalment, en rigor no ja democràtic sinó ètic, no hauria de ser així) ... Per exemple, imaginem (i qui sap si és poc o molt imaginar) que trobem, o trobéssim, una escletxa a la Constitució Espanyola (ni que fos per una coma) per a que Catalunya pogués accedir a la independència; Què us penseu que farien?, Dirien: "o sí, quina llàstima, quin descuit, però, és cert, d'acord amb la constitució podeu ser un estat independent" ... Quin riure!, Farien o s'empescarien el que fos, per les bones o per les males, legal o il·legal (!), per a, si més no, "aturar-ho tot", "tapar l'escletxa", i, aleshores sí, "negar la independència, per 'il·legal'".
Comptat i debatut, resulta que els que podrien incórrer en il·legalitat són els poders de l'Estat Espanyol, i fins i tot podrien prevaricar. I és que denegant la Consulta del 9 de Novembre, el que estarien fent seria el dret fonamental (i constitucional) dels ciutadans a participar dels afers públics expressant la seva formal opinió. Per tot plegat, és molt important que el RELAT DE LA LEGALITAT està de part dels ciutadans de Catalunya (a ningú no li agrada ser o fer res "il·legal").
SOM GENT LEGAL!
Addenda:
"Creo, además, que Ley de Cataluña 10/2014, de 26 de septiembre, de
consultas populares no refrendarias, es constitucional. En su marco, la
consulta que se convocó a través del Decreto 129/2014, de 27 de
septiembre, no pretendía ser un referéndum (pese a que muchos así lo
consideran). ... Por ello considero que no
se viola el art. 149, 1, 32 de la Constitución española. La consulta que
se quería hacer no pretendía tener, naturalmente, carácter vinculante
como expresamente lo establece al artículo 9º de la ley catalana
indicada al inicio del párrafo.
A mi modo de ver la consulta puede ser absolutamente libre en cuanto a
los contenidos y a las preguntas. Entiendo que esto pueda irritar a
algunos, pero no concibo posible que la libertad de expresión de
un pueblo, y la de sus gobernantes para averiguarla, pueda contravenir
normas legales o constitucionales."
"... (recomiendo la lectura del esclarecedor artículo de Mercé Barceló
-“No es un referéndum, es una consulta”-, publicado en Agenda Pública
el día 23 de septiembre de 2014) ... Transcribo, de todos modos, la parte que me interesa
especialmente del artículo de esta catedrática : 'La ley de
consultas no referendarias se ha elaborado, pues, siguiendo la doctrina
del Tribunal Constitucional, y teniendo como marco, además, el
reconocimiento por parte de dicho Tribunal, en la STC 42/2014,
de la existencia del “derecho a decidir”, al que configura como una
aspiración política susceptible de ser defendida en el marco de la
Constitución y a la que se tiene que llegar mediante un proceso que se
ajuste a los principios de legitimidad democrática, pluralismo y
legalidad."
"Quiero concluir esta línea de razonamiento sosteniendo que las consultas
tienen que ver con las competencias de la Generalitat y que las
preguntas vinculadas con el proceso soberanista son legales."
"Desde el punto de vista del Derecho Procesal Constitucional, diría que el sistema cautelar contenido en el artículo art. 161.2 de la Constitución Española ha tenido un resultado a mi modo de ver indeseable o disvalioso."
[cites de Beltran Gambier (jurista especialista en Dret Administratiu), article publicat a DiarioJurídico.com]